Preferències del professorat sense la política: dissenyar un horari Horari

Per què l'horari del personal sol decidir-se per rodes esgarrifoses i sort—i com fer que el procés sigui transparent, just i lliure de drama.

Si heu passat algun temps en una sala de professors de l'escola, probablement heu presenciat aquest escenari: dos professors amb el mateix contracte i la mateixa càrrega d'assignatura acaben amb horaris completament diferents. Un obté un horari compacte només pel matí amb divendres lliures; l'altre obté el primer període dilluns, l'últim període divendres i un horari diari ple de buits i dies dividits

Ningú no ho planejava d'aquesta manera. El marcador d'horaris no es va proposar jugar a favorits. Però quan construeixes un horari a mà, primer has de col·locar les restriccions més dures. Quan arribes als últims professors, la junta està tancada, el cafè està fred, i alguna cosa ha de donar. Normalment, els últims professors només obtenen el que queda.

Aquesta és la política tranquil·la de l'horari manual. Les preferències s'honoren en l'ordre que són més fàcils d'adaptar. A la pràctica, això vol dir antiguitat, qui es queixa més fort, o la vella sort plana guanya el dia. La veritable justícia rarament entra en l'equació.

Primer, aclarem una idea errònia comuna: les preferències del professorat no són favors opcionals. Són dades crítiques per dirigir l'escola sense problemes.

Si un professor demana evitar el primer període a causa de l'abandonament de la infància, no demana un tractament especial. T'estan dient quan poden mostrar-se de manera realista concentrats i preparats per ensenyar. Si un professor a temps parcial demana treballar de dimarts a dijous, això és un límit contractual, no un suggeriment.

peticions encara més petites importen. Un professor demanant evitar quatre hores consecutives de conferències només està tractant de mantenir la seva energia per als seus alumnes. Quan els departaments demanen un període alliberar compartit, busquen una finestra per col·laborar sense quedar-se tard. Tracteu aquestes necessitats com soroll o mals de cap d'administració, i acabeu amb el personal cremat i una alta rotació. Però mantenir les necessitats individuals de seixanta persones al cap mentre coincideix-les amb aules i classes és un trencaclosques que el cervell humà simplement no està connectat per resoldre.

Aquí és on ajuda el programari de programació modern. Obliga a una clara distinció entre dos tipus de requisits:

• Regles dures (disponibilitat): són innegociables. Contractes a temps parcial, personal compartit que divideix la seva setmana amb un altre campus, o jornades universitàries fixes. Per a un solucionador informàtic, aquests són com límits físics; no pot produir un horari que els viol
i.
• Regles suaus (desitjos): Són preferències. Evitar les lliçons de divendres a la tarda, ensenyar al matí, o mantenir una tarda específica alliberar per a la planificació. El solucionador treballa per satisfer tants d'aquests com matemàticament sigui possible, equilibrant-los a través de tot el personal

A Arignote Timetable, els professors introdueixen aquests inputs directament en una graella setmanal neta. Un cop desats, queden tancats. El sistema no programarà accidentalment un temps parcial en el seu dia lliure en el projecte primer, l'esborrany cinc o durant una reconstrucció d'emergència de mitjans de l'any. Ningú ha de recordar les excepcions, i ningú s'ha de sentir culpable per oblidar-les.

Quan descarregueu el complex trencaclosques a un ordinador, la dinàmica a l'escola canvia:

En lloc de debatre els resultats individuals (“Per què Sarah torna a tenir divendres lliures?”) El lideratge es pot centrar en la política escolar. Volem garantir a cada professor almenys una tarda alliberar? Hem de limitar les hores lectives consecutives a les tres per a tothom? Quan les preferències xoquen, com es trenca de manera justa l'empat? Acordar les descartes fora en obert és molt més saludable que discutir sobre la graella final.

Quan les preferències es registren sistemàticament, podeu mostrar al personal exactament quina part de la seva llista de desitjos es va complir i explicar els compromisos quan no ho era. És molt més fàcil escoltar, “Vam complir vuit de les seves deu preferències, però no vam poder donar-li divendres a la tarda perquè la seva classe de laboratori només pot córrer quan la aula de química és alliberar,” que un vague, “Així és just com van caure les targetes aquest any.” La transparència crea confiança; el silenci genera ressentiment.

Aquest és un alleujament massiu per a qualsevol persona que alguna vegada hagi hagut de construir un horari. Quan ho fas a mà, acabes posseint personalment cada professor compromis i decebut. Relegar l'aparellament mecànic a un solucionador canvia el vostre paper. Ja no esteu racionant favorits: esteu dissenyant les regles i defensant el benestar del vostre personal

Si un professor surt de mig curs i cal reconstruir l'horari, totes les preferències i restriccions existents romanen al sistema. El solucionador construeix la nova versió sota les mateixes regles d'equitat. No heu de pegar el forat manualment mentre us preocupeu de qui us podria molestar.

Després d'un o dos anys de programació d'aquesta manera, passa alguna cosa interessant: els professors s'adonen que les seves peticions són realment preses seriosament.

Deixen d'intentar “jugar” el sistema. No demanen tres dies de descans amb l'esperança d'aconseguir-ne un, perquè saben que el procés no és una negociació adversària. Els inputs es tornen honestos, cosa que facilita la feina del solventor i que els horaris resultants siguin encara millors

L'horari és una cosa amb què cada persona de la vostra escola interactua cada dia. Fer que el procés de creació sigui transparent i objectiu és una de les maneres més directes de millorar la cultura escolar i és un subproducte natural d'utilitzar les eines adequades per a la